divendres, 7 de desembre del 2012

Cala Canyers

Cala Canyers es troba al terme municipal de Palamós, a la Costa Brava Centre, comarca del Baix Empordà. És una cala situada en una zona natural amb un grau d'ocupació baix a l'estiu. Orientada a sud i la superfície de la cala està composta de còdols de color grisós. La traça d'estel més marcada a la part superior esquerre de la imatge és Venus.
Cala Canyers se encuentra en el termino municipal de Palamós, en la Costa Brava Centro, comarca del Baix Empordà. Es una cala situada en una zona natural con un grado de ocupación bajo en verano. Orientada a sur y la superficie de la cala está compuesta de rocas de color grisáceo. La traza de estrella más marcada en la parte superior izquierda de la imagen es Venus.

dimarts, 4 de desembre del 2012

"Río Tinto", planeta mart

"Río Tinto" és un riu costaner del sud d'Espanya que discorre al llarg de la província de Huelva, Andalusia, neix a la serra del Padre Caro i després de recórrer gairebé 100 km arriba fins a la ria de Huelva on es fon amb el riu Odiel. "Río Tinto" es un río costero del sur de España que discurre a lo largo de la provincia de Huelva, Andalucía, nace en la sierra de Padre Caro y tras recorrer casi 100 Km llega hasta la Ría de Huelva donde se funde con el río Odiel.
Les seves aigües vermelles es caracteritzen pel seu pH entre 1,7 i 2,5 (molt àcid), amb alt contingut en metalls pesants, ferro majoritàriament, coure, cadmi, manganès, etc., Però amb oxigen, ja que els organismes que hi al riu són fotosintètics en la seva majoria. No obstant això, des d'abans de l'aparició de l'home, en les seves aigües viuen microorganismes que s'alimenten només de minerals i s'adapten a hàbitats extrems; aquests organismes són tant procariotes com eucariotes, incloent-se entre els segons algunes espècies de fongs i algues endèmiques del riu . Per això, la NASA el va escollir com a hàbitat a estudiar per la seva possible similitud amb l'ambient del planeta Mart. Un experiment amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i desenvolupat al riu Negre, ha confirmat la possibilitat que determinats tipus d'organismes puguin sobreviure sota les restrictives condicions del planeta Mart.
Sus aguas rojas se caracterizan por su pH entre 1,7 y 2,5 (muy ácido), con alto contenido en metales pesados, hierro mayoritariamente, cobre, cadmio, manganeso, etc., pero con oxígeno, ya que los organismos que existen en el río son fotosintéticos en su mayoría. Sin embargo, desde antes de la aparición del hombre, en sus aguas viven microorganismos que se alimentan sólo de minerales y se adaptan a hábitats extremos; tales organismos son tanto procariotas como eucariotas, incluyéndose entre los segundos algunas especies de hongos y algas endémicas del río. Por ello, la NASA lo escogió como hábitat a estudiar por su posible similitud con el ambiente del planeta Marte. Un experimento con participación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), y desarrollado en el río Tinto, ha confirmado la posibilidad de que determinados tipos de organismos puedan sobrevivir bajo las restrictivas condiciones del planeta Marte.
Hi podem gaudir de detalls com aquest.

divendres, 30 de novembre del 2012

Salpatx

Salpatx és un racó de la costa brava que es troba a l'escala, és un d'aquells racons que encara es conserven en estat pur, diumenge vaig sortir de casa amb una imatge al cap, però com passa moltes vegades les condicions no eren les indicades per la fotografia pensada, però no per això vaig marxar de buit, aquí teniu el resultat. Abans de marxar vaig estar jugant una estona fent primers plans de l'aigua picant contra les pedres carecterístiques de la zona, va ser una estona entretinguda i és curiós com depenen del temps d'exposició que donem el mateix lloc pot transmetre sensacions totalment diferents.
Salpatx es un rincón de la costa brava que se encuentra en la Escala, es uno de esos rincones que aún se conservan en estado puro, el domingo salí de casa con una imagen en la cabeza, pero como ocurre muchas veces las condiciones no eran las indicadas para la fotografía pensada, pero no por ello me fuí de vacío, aquí tenéis el resultado. Antes de irme estuve jugando un rato haciendo primeros planos del agua golpeando contra las piedras carecterísticas de la zona, fue un rato entretenido y es curioso como dependiendo del tiempo de exposición que damos un mismo lugar puede transmitir sensaciones totalmente diferentes.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

far cala nans

La zona de Cadaqués ens té racons encisadors, sortint de cadaqués buscant el camí vell d'anar cap a Roses just després de l'hotel Rocamar es puja per entre mig de les últimes cases del poble i s'agafa un camí que no té sortida, de fet acaba al far de Cala Nans, després d'una petita caminada i abans d'arribar al far podem arribar a aquest balcó natural amb una vista que no em cansaria de contemplar, tot i que és un lloc de difícil accés però la veritat és que val la pena baixar a pasar-hi una estona.
Aquesta fotografia la vaig aconseguir a la cinquena vegada de visistar l'indret, no sempre es donen les condicions de llum que un vol, però aquest diumenge, en concret el 15 d'abril de 2012 vaig gaudir d'un matí excelent i aquí teniu el resultat.