dilluns, 20 de juliol de 2015

Adeu si t'en vas

El títol de l'entrada d'avui és el títol que li he posat a la fotografia que us ensenyo a continuació. El passat diumenge al matí poc després de sortir el sol vaig estar una mica més d'una hora en un camp de blat segat a les rodalies de La Bisbal, volia intentar captar alguna libèl.lula  vermella doncs dies enrera passant amb el cotxe vaig veure que n'hi havia moltes i he de dir que capturar-les ha quedat pendent per una altre dia, quina cosa més difícil, no hi va haver maneres de poder captar-ne cap.

Vaig haber de buscar algun que altre model i per sort vaig trobar alguna papallona "polyommatus coridon" mascles i famelles.
Vaig passar-hi una bona estona i el resultat és una fotografia composta de dues imatges que he ajuntat posteriorment amb PS, una de les imatges amb una papallona aturada i l'altre d'una papallona en que vaig intentar captar el just moment que va arrencar el vol.
Estan fetes a mà alçada sense trípode i jo estirat a ras de terra, a veure que us sembla.





El título de la entrada de hoy es el título que le he puesto a la fotografía que os enseño a continuación. El pasado domingo por la mañana poco después de salir el sol estuve un poco más de una hora en un campo de trigo segado en los alrededores de La Bisbal, quería intentar captar alguna libélula roja pues días atrás pasando con el coche vi que había muchas y tengo que decir que capturarlas ha quedado pendiente para otro día, qué cosa más difícil, no hubo maneras de poder captar ninguna.

Tuve que buscar algún que otro modelo y por suerte encontré alguna mariposa "Polyommatus Coridon" machos y hembras.
Pasé un buen rato y el resultado es una fotografía compuesta de dos imágenes que he juntado posteriormente con PS, una de las imágenes con una mariposa parada y la otra de una mariposa en que intenté captar la hora de irse, justo lo momento en que arrancó el vuelo.
Están hechas a mano alzada sin trípode y yo tumbado a ras de suelo, a ver que os parece.

dimecres, 8 de juliol de 2015

Cala Canyers

L'entrada d'avui la dedico a Cala Canyers, un racó de la Costa brava que ja es pot dir que forma part de mi, hi he passat moltes i moltes estones i espero passar-ne moltes més, així doncs us deixo divuit moments, tots i cadascun d'ells diferents, però tots en un mateix racó de la nostra costa brava. Espero que mirant-los en podeu gaudir tant com n'he gaudit jo en cadascun d'ells.

La entrada de hoy la dedico a Cala Canyers, un rincón de la Costa brava que ya se puede decir que forma parte de mí, he pasado muchos y muchos ratos y espero pasar muchos más, así que os dejo diecioho momentos, todos y cada uno de ellos diferentes, pero todos en un mismo rincón de nuestra costa brava.






















L'entrada d'avui la dedico a Cala Canyers, un racó de la Costa brava que ja es pot dir que forma part de mi, hi he passat moltes i moltes estones i espero passar-ne moltes més, així doncs us deixo divuit moments, tots i cadascun d'ells diferents, però tots en un mateix racó de la nostra costa brava. Espero que mirant-los en podeu gaudir tant com n'he gaudit jo en cadascun d'ells.

La entrada de hoy la dedico a Cala Canyers, un rincón de la Costa brava que ya se puede decir que forma parte de mí, he pasado muchos y muchos ratos y espero pasar muchos más, así que os dejo diecioho momentos, todos y cada uno de ellos diferentes, pero todos en un mismo rincón de nuestra costa brava.


dimarts, 30 de juny de 2015

Joc entre dos

Diumenge mentre feia un passeig a mig dia pel Ripollés amb el meu fill, com moltes altres vegades,
doncs vés per on que vuit dies enrere durant el taller de fotografia macro que va organitza Montphoto School amb en Martín Gallego com a professor ens vàrem trobar alguns exemplars de l'escarbat blau, que sembla ser és difícil de trobar, jo fins aquell dia mai havia parat atenció amb aquest petit animal i vet aquí que ens vàrem trobar no un o dos exemplars més, entre tots potser n'hi havia una cinquantena, tots en l'últim tram del recorregut, curiós o no, potser aquest any és l'excepció que confirma la regla i ja no es deixaran veure en molt temps més, en fi ja ho sentirem a dir, aquí us deixo una imatge del tot curiosa doncs va haver-hi un moment  en que un parell es vàren posar a jugar entre ells, era com si lluitesin i vaig captar aquest petit instant.





El domingo mientras hacía un paseo por el Ripollés con mi hijo, como muchas otras veces y mira por dónde que ocho días atrás durante el taller de fotografía macro que organiza MontPhoto School con Martín Gallego como profesor nos encontramos algunos ejemplares del escarabajo azul, que parece ser es difícil de encontrar, yo hasta ese día nunca había prestado atención con este pequeño animal y he aquí que nos encontramos no uno o dos ejemplares más, entre todos quizás había una cincuentena, todos en el último tramo del recorrido, curioso o no, tal vez este año es la excepción que confirma la regla y ya no se dejarán ver en mucho tiempo más, en fin ya lo oiremos decir, aquí os dejo una imagen del todo curiosa pues hubo un momento en que un par se pusieron a jugar entre ellos, era como si lucharan y capté este pequeño instante.



Aquesta és una altre imatge del mateix dia.
Esta es otra imagen del mimo dia.



dilluns, 22 de juny de 2015

Encantat d'haver-te conegut!

Dissabte passat vaig participar en el taller de fotografia macro que organitzaba Montphoto school amb en Martín Gallego com a profesor, excel.lent com a persona i com a fotògraf, qui ens va donar una colla de bons consells.
La fotografia de l'entrada d'avui és feta el dia després al matí que vaig anar un parell d'hores a un camp de blat als voltants de La Bisbal. Sense els consells d'en Martín no crec que hagués fet aquesta fotografia, de fet fins i tot el nom de l'entrada, veritat Martín?
Tot i que en Martín ens va ensenyar com fer macro sense trípode i utilitzant un flash petit frontal, jo com que no en tinc està feta sense flash, a veure que us sembla el resultat.
Moltes gràcies Martín pels teus bons consells!




Sábado pasado participé en el taller de fotografía macro que organitzaba MontPhoto school con Martín Gallego como profesor, excelente como persona y como fotógrafo, quien nos dio una serie de buenos consejos.
La fotografía de la entrada de hoy es hecha el día después por la mañana que fui un par de horas a un campo de trigo en los alrededores de La Bisbal. Sin los consejos de Martín no creo que hubiera hecho esta fotografía, de hecho incluso el nombre de la entrada, verdad Martín?
Aunque en Martín nos enseñó cómo hacer macro sin trípode y utilizando un flash pequeño frontal, yo como que no tengo está hecha sin flash, a ver que os parece el resultado.
Muchas grácias Martín por tus buenos consejos!

dissabte, 21 de març de 2015

Somnis trencats

Somnis trencats, això és una mica el que m'ha succeït al darrer viatge que vaig fer a primers de febrer a Noruega, Illes Lofoten, un viatge on l'objectiu principal era poder gaudir de les aurores boreals i finalment degut a les inclemències del temps, tant sols vàrem gaudir de l'aparició d'una aurora la nit del segon dia durant poc més d'un minut, tot va ser molt ràpid i la majoria de nosaltres no vàrem tenir temps de res, però en fi això entra en les posibilitats, així que gaudir d'aquest espectacle de la natura queda pendent, espero algun altre dia més endavant poder tornar a probar sort, tot i que hauran de passar molts dies.

Aquest és el grup amb que anava, com podeu veure s'ens va tapar completament i les aurores quedaven amagades darrera els núvols.



Sueños rotos, eso es un poco lo que me ha sucedido en el último viaje que hice a primeros de febrero a Noruega, Islas Lofoten, un viaje donde el objetivo principal era poder disfrutar de las auroras boreales y finalmente debido a las inclemencias del tiempo, sólo disfrutamos de la aparición de una aurora la noche del segundo día durante poco más de un minuto, todo fue muy rápido y la mayoría de nosotros no tuvimos tiempo de nada, pero en fin esto entra en las posibilidades, así que disfrutar de este espectáculo de la naturaleza queda pendiente, espero algún otro día más adelante poder volver a probar suerte aunque tendrán que pasar muchos dias.

Este es el grupo con que iba, como podéis ver se nos tapó completamente y las auroras quedaban escondidas detrás de las nubes.

Aquesta és l'única aurora que vaig poder mig contemplar durant molt pocs instants.

Esta es la única aurora que pude medio contemplar durante muy pocos instantes.









Per acabar us mostro la imatge que l'hi he posat el nom de l'entrada d'avui "Somnis Trencats", Imatge que no és real si no que és el resultat de la unió d'aquestes dues fotografies anteriors que us ensenyo, és  un muntatge del que realment m'hauria agradat gaudir alguna de les nits del viatge i que no va poder ser.


Para terminar os muestro la imagen que se lo he puesto el nombre de la entrada de hoy "Somnis Trencats", Imagen que no es real sino que es el resultado de la unión de estas dos fotografías anteriores que os enseño, es un montaje de lo que realmente me hubiera gustado disfrutar alguna de las noches del viaje y que no pudo ser.

divendres, 9 de gener de 2015

blanc i negre o color?






Aquesta imatge és d'un dia passejant pels voltants de La Bisbal, per la zona del castell d'Empordà, un dia de boires, era el mes d'abril de 2013, i ahir revisant les fotografies d'aquell dia i concretament aquesta, en el seu moment la vaig revelar en color, em semblaven bé els tons taronjats de les primeres llums del dia amb el contrast de la boira però vés per on ahir em va sorgir un dilema, color o blanc i negre? quina versió transmet millor aquell moment? són vàlides totes dues? per un costat crec que en color pot transmetre millor les sensacions d'aquell moment, però per transmetre la sensació de sol.litud de l'arbre no és millor en blanc i negre? què en penseu?


Esta imagen es de un día paseando por los alrededores de La Bisbal, por la zona del castell d'Empordà, un día de nieblas, era el mes de abril de 2013, y ayer revisando las fotografías de aquel día y en concreto esta, en su momento la revele en color, me parecían bien los tonos anaranjados de las primeras luces del día con el contraste de la niebla pero ayer me surgió un dilema, color o blanco y negro? que versión transmite mejor aquel momento? son válidas las dos? por un lado creo que en color puede transmitir mejor las sensaciones de aquel momento, pero para transmitir la sensación de soledad del árbol no es mejor en blanco y negro? que pensáis?

divendres, 8 d’agost de 2014

Cala del Paller

Ara ja fa bastants dies que estic sense càmera, gairebé 4 mesos i sembla que era ahir quan va caure la càmera dins de la "Congesta" i la vaig perdre per sempre.
I de moment sense equip em dedico a passar molt bones estones revisant l'arxiu del que disposo d'aquests últims anys i pas molt bones estones recordant les fotografies de cadascuna de les sortides.

Avui revisant el mes de setembre de 2012 m'he trobat amb aquest moment, amb aquest instant de la Cala del Paller i m'ha semblat que el blanc i negre seria el més apropiat, a veure que us sembla!



Ahora ya hace bastantes días que estoy sin cámara, casi 4 meses y parece que era ayer cuando cayó la cámara dentro de la "congesta" y la perdí para siempre. 
Y de momento sin equipo me dedico en los ratos que puedo revisar el archivo del que dispongo de estos últimos años y paso muy buenos ratos recordando las salidas al ver las fotografías de cada una de ellas. 
Hoy revisando el mes de septiembre de 2012 me he encontrado con este momento, con este instante de la Cala del Paller y me ha parecido que el blanco y negro sería lo más apropiado, a ver que os parece!